L’lla de Menorca, reserva de la biosfera, dóna nom als vins de la terra produïts amb raïm d’aquesta àrea geogràfica. De la qualitat i el bon nom del vi de l’illa de Menorca no hi ha cap dubte. Moltes són les referències antigues al vi de la Illa de Menorca, però tal vegada una de les més significatives és amb motiu del pacte de vassallatge de l’any 1231, en qué les autoritats musulmanes obsequiaren amb vi als ambaixadors del rei Jaume I.
A partir de l’ocupació de l’illa per la Gran Bretanya, l’any 1708, és produeix un fort increment de la població. Aquest fet i el que les naus angleses realitzaven el seu aprovisionament al port de Maó, va determinar un important augment de la producció de vi i de l’extensió del cultiu de la vinya, malgrat estar subjecte a un impost elevat, de la qual cosa hi ha referències en el llibre Història de Menorca, de l’enginyer anglès Armstrong. Durant tot el s. XVIII la producció va anar en augment, fins i tot es van realitzar exportacions de vi de l’illa. De la importància de la vinya, en el segle XIX, en deixa constància Riudavets, a la seva Història de l’illa de Menorca que quantificà, l’any 1817, unes 1500 has.
Especial menció mereixen les formes i les mesures pel comerç del vi a l’illa de Menorca, així són nombroses les cites on és fa referència a que el vi es guardava dins botes, migbocois, bocois i botes congrenyades, de llenya de roure o de castanyer. La principal mesura amb que es venia el vi era el mig quarter (3 litres), de tal manera que: 2 mitjos feien un quarter, 2 quarters feien una gerra, 5 quarters feien un barral, 20 quarters feien una càrrega. El mig quarter i el quarter estaven folrats d’espart, o amb un entreteixit de canya esquerdada. En el segle XIX, s’inicià un procès de recessió de la producció de vi a l’illa de Menorca, essent dues les causes principals: el final de l’ocupació del Regne Unit i les malalties dels ceps. Així doncs, d’una banda el final de l’ocupació britànica determinà l’emigració d’un nombre important de persones i la reducció del comerç marítim pel port de Maó, la qual cosa determinà la disminució del consum. Per altra banda les malalties de la vinya, en particular la fil.loxera, afectaren molt negativament la producció del vi. Així i tot a finals del s. XIX, i d’acord amb les dades de l’Arxiduc Lluís Salvador, la viticultura era una activitat important. De l’aptitud de l’illa de Menorca pel cultiu dels ceps no hi ha dubte, i així en deixà constància, l’any 1909, Pedro Mir a l’article “El porvenir de la agricultura en Menorca” publicat a la Revista de Menorca. A principis del segle XX la producció de vi es destinava principalment a l’autoconsum, fins que en els anys 80 al Mercadal s’inicià un projecte vitivinícola modern, amb ceps especialment seleccionats i amb una nova tecnologia vinícola.
Marc geoclimàtic
L’illa de Menorca es caracteritza per una orografia molt suau. Predominen els sòls profunds bruns calcàris, de textura franca i/o argilosa, formats sobre un substrat litològic complex, integrat per roques calcàries, arenisques i pissarres. Vi de la terra Illa de Menorca – Illes Balears – Productes agroalimentaris, denominacions d’origen i gastronomia balear L’illa es caracteritza pel seu clima mediterrani, amb precipitacions (més de 600 mm/any) de la tardor a la primavera, estius secs i temperatures mitjanes entre 13ºC i 20ºC. Cal destacar els vents de direcció nord, intensos i freqüents durant els mesos d’hivern.
Condicions de producció
Els vins designats amb la menció “vi de la terra Illa de Menorca” han de procedir exclusivament de raïm de les varietats següents:
Negres: Cabernet sauvignon, Merlot, Monestrell, Ull de llebre, Sirà
Blanques: Chardonnay, Macabeu, Malvasia, Moscatell, Parellada, Mol
Les pràctiques de cultiu han de ser les tradicionals que tendeixen a aconseguir raïm de la millor qualitat. Per això, la densitat de plantació està limitada a 5.300 ceps per hectàrea. La conducció ha de ser en vas o en espatllera. El nombre màxim d’ulls per hectàrea és de 30.000, excepte per a les varietats cabernet sauvignon i merlot, en què pot ser de 40.000. La producció màxima per hectàrea queda limitada a 8.000 Kg per a totes les varietats de raïm. La verema es fa amb la major cura, i exclusivament es dedica a l’elaboració dels vins protegits el raïm sa, amb el grau de maduració necessari i una graduació alcohòlica volumètrica natural mínima de l’11,5% en volum per a les varietats blanques i del 12% en volum per a les varietats negres.
Condicions d’elaboració
En l’elaboració de most es segueixen les pràctiques tradicionals, aplicades amb una moderna tecnologia orientada a millorar la qualitat dels vins. Les pressions que s’apliquen per extreure el most o el vi i separar-lo de la brisa han de ser les adequades, de manera que el rendiment no sigui superior a 70 litres per cada 100 Kg de raïm.
Característiques del vi
Els vins negres de merlot i cabernet sauvignon són els més representatius de la comarca. Són vins de color cirera brillant. Destaquen les aromes de fruites vermelles i espècies. En boca són vins rodons, de dimensió mitjana, ben estructurats i equilibrats. Pel que fa referència al vins blancs cal mencionar els monovarietals de malvasia, elaborats amb raïm sembrat al Parc Natural de l’Albufera del Grau. Són vins de color groc pal.lid brillant. Es caracteritzen pel seu gran cabal aromàtic, destaquen les aromes vegetals (herba tallada recentment) i florals (flors blanques). En boca són vins frescs, secs i d’elevada intensitat i durada.
Graduació alcohòlica mínima Vi blanc 11,5º Vi rosat 12,0º Vi negre 12,0º
L’acidesa total mínima ha de ser de 4,5 g per litre d’àcid tartàric i l’acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acàtic.
Sistema de control
Totes les botelles amb la indicació geogràfica “Vi de la terra Illa de Menorca” es comercialitzen amb un número de control oficial assignat per la Direcció General d’Agricultura, a la qual correspon el control i certificació del “Vi de la terra Illa de Menorca”.
Més informació: www.illesbalearsqualitat.cat