L’avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l’avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes de Sant Climent, Costa de Sant Martí Sacalm, etc. A partir dels anys 1940 començà l’explotació de l’avellana en terres més fèrtils i, a partir dels 1950, la producció s’intensificà, amb la transformació de les terres al regadiu i la substitució generalitzada de les varietats utilitzades per la varietat Negreta.
Les avellanes pertanyen a l’espècie Corylus avellana (avellaner comú), de la família de les Betulàcies. En els conreus de la Selva, la varietat Negreta és la més emprada, però se n’utilitzen també de noves d’origen italià i d’altres anteriors a la introducció d’aquella, com són el Garrofí, el Grifoll, el Pinyolenc… Hi ha avellaners arreu de la comarca, especialment a Brunyola, però també a Sant Martí Sapresa, Amer, les Planes, Sant Julià del Llor, Vilobó d’Onyar, Santa Coloma de Farners, Sils i Vidreres. Per al seu conreu, es reserven les millors terres. La collita té lloc durant els mesos d’agost i setembre, després de la qual les avellanes es dipositen en sacs de ràfia i romanen als magatzems fins a ser comercialitzades.
Contingut publicat a www.gastroteca.cat.