L’agricultura ecològica compleix trenta anys de vida a Espanya. “El producte ecològic és madur, el mercat espanyol no”. Els productors donen sortida als aliments a través de cooperatives de consum, botigues minoritàries i l’exportació, principalment.
L’agricultura ecològica compleix 30 anys de vida a Espanya augmentant la fertilitat de la terra de forma natural, escollint llavors autòctones i mantenint la biodiversitat de l’entorn. En trenta anys, la superfície agrària dedicada al cultiu ecològic ha passat de zero a 1.300.000 hectàrees, sobretot en Andalusia, Múrcia i Extremadura, assolint un 4% del total i s’ha convertit en l’aposta de 900.000 agricultors. Tanmateix, la quota del mercat d’alimentació del cultiu ecològic és mínima, ja que no assoleix l’1%, encara que en els últims cinc anys està guanyant adeptes de forma exponencial.
Mayte està convençuda que “som el que mengem” i per això aquesta dona de 38 anys i mare d’una nena de 6 es va sumar fa uns mesos a la iniciativa de diversos veïns d’El Boalo, a la serra madrilenya, en cas de fundar una cooperativa de consum “ecològic i responsable” que li serveix per conèixer d’on vénen els aliments que menja. La cooperativa s’anomena “Los espigadores” i ja li compra verdura a un agricultor local, a carn a una granja amb certificació bio i a productes de neteja i cosmètica naturals a una artesana.
Mayte va decidir “passar-se al consum ecològic” perquè creu que en no tenir pesticides “aquests aliments són més saludables” i perquè així posa “el seu granit de sorra a favor del mediambient”.
De l’horta a casa
La realitat és que menjar bio surt més car que menjar productes convencionals. Per exemple, l’oli costa un euro més el litre si el trull funciona de forma ecològica. Però Victor Gonzálvez, coordinador de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, prefereix dir que els aliments convencionals surten massa barats “ja que l’impacte que tenen en el medi ambient no el porten inclòs en el preu”.
Precisament per abaratir els costos dels aliments ecològics sorgeixen les cooperatives de consum. Hi ha desenes d’elles, principalment, establertes a les ciutats i un exemple seria Germinal, la primera creada a Barcelona. El truc de les cooperatives és que posen en contacte el consumidor amb el productor, eliminen el mitjancer i disminueixen el cost de la distribució.
La via de distribució principal a nivell estatal són les botigues minoristes com La Ortiga a Sevilla. A les seves lleixes surten productes locals, però també altres més llunyans “d’empreses socialment responsables” i que com ells aposten pels aliments de temporada. “Mai no comprem tomàquet d’hivernacle, per molt segell ecològic que tingui”, defensen.
El comerç minorista de productes ecològics és un sector en expansió a Espanya, ja que la presència d’aliments ecològics en supermercats i hipermercats “és encara testimonial”. El bo, a més, és que la crisi no els està afectant massa, asseguren a La Ortiga, perquè la fidelitat del consumidor d’ecològic és molt alta: “Si algú valora la seva alimentació tant, estalviarà en altres productes”.
Exportacions a Europa
Molts dels propietaris de botigues ecològiques visitaran aquesta setmana (5-8 de novembre) la fira més important del sector, Biocultura, que celebra a Madrid seu 25 aniversari. Al Pavelló de Cristall de la Casa de Camp es donaran cita 1.500 productors i distribuïdors, a l’engròs en general, especialitzats en un sector respectuós amb la vida natural i el mediambient.
A Biocultura hi haurà Cal Valls, l’empresa catalana de producció hortofrutícola en fresc i en sucs, conserves i melmelades que té la primera certificació ecològica emesa a Espanya. Rubén Valls explica que va ser el seu pare el 1979 que va decidir reconvertir l’explotació familiar a ecològic, després de sofrir al·lèrgies als pesticides que usava, mirant de reüll com s’estava fent a França i deixant gradualment d’abonar químicament.
“El mercat no ha deixat de créixer”, diu Rubén Valls, ” però partim d’uns volums massa petits”, lamenta. Cal Valls dóna feina a 30 persones i concentren la seva distribució, majoritàriament, a Catalunya. “Pensem que és més ecològic. No deixem d’usar pesticides per a després contaminar amb el transport”, defensa Valls.
Però, si el consum és tan minoritari a Espanya, què ocorre amb la producció? Victor Gonzálvez respon: “S’exporta, no en queda cap altra”. I és que el 80% de la collita ecològica es consumeix en llars alemanes, angleses i suïsses, perquè com diu Gonzálvez “el nostre producte ecològic és madur, però el mercat a Espanya encara no”.
Article publicat a www.20minutos.es.