La farigola, timó, timonet o tomell és originària de la zona mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l’Europa Central i Meridional, Àfrica Oriental, Índia, Turquia, Israel, Marroc i a l’Amèrica del Nord. Els principals països productors d’aquesta droga són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria.
La farigola s’utilitza a la cuina com a espècia. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega, italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt emprada en la cuina àrab i caribenya. La farigola s’utilitza sovint per a condimentar la carn, l’estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
Tos improductiva, Bronquitis
En usos tradicionals:
Refredat comú, Asma, Laringitis, Tos ferina, Dispèpsia, Gastritis.
També s’ha utilitzat per via tòpica per al tractament de:
Estomatitis, Halitosi, Faringitis, Amigdalitis, Lesions cutànies, Prurit.
Accions farmacològiques
Antibacterià, Antisèptic, Expectorant, Antiespasmòdic, Hiperèmic, Antihelmíntic, Carminatiu, Diurètic.
Preparacions
Infusió: concentrada al 1-3% (10-30g per litre) per prendre via oral, o concentrada al 5-15% per a posar al bany com a efectes sedants.
Oli essencial: 0.2-2g per presa, 2-3g al dia com a màxim. No és convenient fer esbandides massa concentrades o durant massa temps. L’oli essencial també serveix per diluir-lo en oli d’ametlles dolces i per preparar liniments que s’apliquen per via externa.
Extracte fluid: 30-40 gotes, varies vegades al dia, dissolt en tisana.
Xarop: es prepara amb 30g d’extracte fluid, 15cc d’alcohol de vi i 150cc de xarop simple. Es pren en dosis d’una o dues cullerades de cafè, varies vegades al dia.
Contingut publicat a la Viquipèdia.