L’agroecologia parteix de la recuperació d’aquests coneixements anomenats etnociència per a sumar-los a l’agronomia, l’ecologia i l’economia amb la finalitat de crear un model agrícola que es caracteritza per la recerca de la millor adaptació dels cultius al seu entorn natural però també a les necessitats dels camperols de cada zona.
Així, l’agroecologia busca un model que sigui ecològicament sostenible, que garanteixi la seguretat i sobirania alimentària de cada poble, que potenciï el desenvolupament rural i que estigui a l’abast dels agricultors i ramaders més pobres.
Una de les seves premisses és la de crear cultius que siguin agroecosistemes no depenents del combustible fòssil ni dels agrotòxics ni dels paquets tecnològics. Que siguin rendibles a mitjà/llarg termini i de costos mínims perquè no només beneficiïn els més rics.
La biodiversitat és la que garanteix també l’equilibri entre els nutrients extrets del sòl i els aportats, mantenint la fertilitat de la terra i evitant l’ús de fertilitzants externs, químics en el cas de l’agricultura convencional i orgànics en el cas de la biològica.
I és que fins i tot entre agroecologia i agricultura ecològica hi ha diferències substancials. Aquesta última, per exemple, a causa del creixent interès pels aliments sans per part dels consumidors, s’ha convertit en molts casos en una agricultura intensiva i orientada a un mercat elitista, amb l’única diferència respecte de la convencional que els insums externs adquirits i abocats són d’origen orgànic. A aquest model, a més, li manca, com a l’industrial, el factor social que incorpora l’agroecologia.
La tradició local camperola s’uneix a la ciència moderna per a crear l’agroecologia. En cada lloc les pràctiques són diferents perquè s’adapten a la realitat ecològica, econòmica i social de l’entorn, però es basen en els mateixos conceptes, el més important dels quals és, com hem vist, l’autoregulació a través de la biodiversitat en el camp i els seus voltants. Aquesta s’aconsegueix moltes vegades combinant agricultura, ramaderia, apicultura, i fins i tot silvicultura.
Organismes oficials:
– Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)
– Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE)
– Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAE-CV)
Iniciatives agroecològiques:
– Associació L’ERA: Espai de Recursos Agroecològics
– ADV Ecològica Gent del Camp
– ADV de les Terres de Ponent:
– ADV de l’Urgell:
– ADV de Producció ecològica de Montsià-Baix Ebre:
– ADV Fruita Menorca
– ADV Hortigup
– Grupo de Trabajo Biodinámico del Mediterráneo
– La Kosturica: Associació per a la Recerca i l’Estudi de l’Agroècologia
– Associació Central Gironina de Productes Ecològics
– Mapa de l’agroecologia a Catalunya (Repera)
Associacions de consumidors:
– Ecoconsum: Coordinadora Catalana d’organitzacions de consumidors de productes ecològics
– Xarxa de consum solidari: