El mercat agroecològic es diferencia del mercat normal en què la parada de producte ecològic no és l’excepció sinó la norma. Una norma que és la pròpia organització la que se n’ocupa de cercar i garantir. A Catalunya ja n’hi tenim uns quants, de mercats així. I més que n’hi tindrem perquè el fenomen és recent però està sent un èxit.
Valls, Sant Martí Vell, Cambrils, Lleida… el nombre de poblacions catalanes que disposen de mercat regular de productes ecològics va en augment des que, no fa pas gaire, van començar a sorgir-ne prenent de model aquells que ja hi havia a la Catalunya Nord i que s’han pres com a referent. Prada de Conflent, en especial, i també Perpinyà, tenien mercat ecològic prop de dues dècades enrere. Aquí, en canvi, en tenim d’un parell d’anys ençà. Però el camí fet ha estat molt i en temps rècord, és el que té de bo el poder partir d’experiències prèvies d’altri.
Lola Puig, impulsora dels mercats ecològics Món Empordà, ha parlat així a la Gastroteca: “Jo mateixa, que tinc el restaurant El Fort, a Ullastret, me n’havia fet un fart d’anar a Prada per trobar ingredients ecològics perquè aquí a l’Empordà no sabia on comprar-ne. I el més gros del cas és que, en ocasions, allò que venien al Conflent era un producte empordanès d’origen!”. Món Empordà de moment representa una xarxa de mercats que abracen fins a cinc localitats de la comarca -el primer dissabte de mes a Rupià, el segon a Corçà, el tercer a Verges, i el quart i el cinquè, si n’hi ha un cinquè, a Torroella; i el primer i el tercer diumenge de mes a Castelló d’Empúries-. El fil conductor de tots ells és el mateix: producte, agrícola o ramader, ecològic en tot el seu procés: el tomàquet, ecològic des de la llavor. El col·lectiu organitzador dels mercats s’ocupa del control i la certificació d’aquest tret en tots i cadascun dels productors -prop de la trentena-.
Aquests mercats, en la resta de casos, són d’un lloc i prou. El de Sant Cugat del Vallès, per exemple, se celebra els dissabtes al matí a la plaça Pep Ventura. Natàlia Led, de l’entitat organitzadora, l’Ateneu Santcugatenc, confessa aspirar a la fidelització de la clientela: “L’ideal no és que aquest mercat sigui per un dia que a algú li faci gràcia de comprar embotits o pebrots ecològics, sinó que acabi sent el mercat habitual, fix, d’anar-hi de manera regular per adquirir aquesta mena de productes”. El radi d’abast del mercat agroecològic és petit i ja és la idea que així sigui, en molts casos per raó de qualitat -com més de prop sigui la pastanaga, menys farà que s’ha arrencat i millor gust tindrà-, però la proximitat també ajuda a la reducció de la intermediació -en la major part dels casos es tracta de venda directa-, el que permet que els marges siguin més favorables per al productor. Circumstància que, naturalment, afavoreix la subsistència en si d’aquesta figura. Una figura, la del pagès, la del ramader, la del formatger d’obrador, que comptat i debatut dóna vida al territori.
El target del mercat agroecològic és el públic amb consciència ecologista, consciència que al propi lloc també se sol avivar per via de tallers i demostracions pràctiques. La preocupació per la salut també es destaca com important entre la clientela d’un mercat agroecològic. I finalment també s’ha apuntat a la Gastroteca una definició sempre delicada de concretar, per completar aquest target: “la persona de gustos i costums alternatius”.
Publicat a: Gastroteca