El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu tradicional, segons apunta un nou estudi científic que s’ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB i investigadora de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), també de la UB, i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). També participen en l’estudi els experts Anna Vallverdú-Queralt i Alexander Medina-Remón, de l’INSA i el CIBERobn, i Isidre Casals Ribes i Olga Jáuregui, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).
Polifenols: efectes beneficiosos per a la salut
La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, aporta noves dades al debat científic sobre els components dels productes de cultiu ecològic en relació amb els de cultiu tradicional, a partir de l’estudi dels polifenols en el suc de tomàquet, que és l’hortalissa que es consumeix més a Espanya, tant fresca com processada. Segons explica la professora Rosa M. Lamuela, cap del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, «aquest és un estudi científic innovador fet al país per determinar els components fenòlics en sucs de tomàquet, ecològic i no ecològic, i el seu possible benefici en la salut humana. Curiosament, encara que el tomàquet es consumeix molt a tot el món, fins ara només se n’havien estudiat altres components d’interès nutricional, com ara els carotens (licopè), però s’havia fet poca recerca sobre els polifenols».
Els polifenols són uns compostos d’origen vegetal de gran interès nutricional i que poden protegir l’organisme contra malalties cardiovasculars, degeneratives i càncer, entre d’altres. Actuen com a captadors de radicals lliures i són capaços de regular l’activitat enzimàtica amb efectes beneficiosos per la salut. En el treball, els autors fan l’anàlisi del contingut total de polifenols, flavonols, flavanones i àcids hidroxicinàmics de sucs comercials disponibles al mercat. Les conclusions revelen diferències significatives, que no havien estat descrites fins ara, en el nivell de components bioactius dels tomàquets d’origen ecològic en comparació amb els de cultiu tradicional.
Agricultura ecològica envers agricultura tradicional
Segons explica la investigadora Anna Vallverdú-Queralt, primera signant de l’estudi, «els resultats es podrien explicar pels mecanismes de defensa de les plantes segons el tipus d’adob emprat en el cultiu orgànic o en el convencional. En tots els cultius, el factor més important per al creixement de la planta és el nitrogen. Ara bé, en el cas de l’agricultura convencional, aquest nitrogen es pot afegir a la planta com a nitrogen soluble, com a fertilitzant, etc., mentre que en els cultius orgànics la planta no rep nutrients artificials, i davant d’això reacciona activant mecanismes de defensa que augmenten els nivells de polifenols. En conseqüència, les plantes d’agricultura tradicional es poden tornar menys resistents a malalties i presentar un contingut més baix en nutrients, minerals i metabòlits secundaris».
Des de fa anys, la bibliografia científica reflecteix la controvèrsia al voltant dels aliments d’origen ecològic i de cultiu convencional. Sovint, els resultats d’estudis publicats en revistes científiques són, fins i tot, contradictoris. «Cal remarcar que el treball publicat a Food Chemistry només analitza els components fenòlics del suc de tomàquet —assenyala la professora Lamuela— i forma part d’un projecte molt més ampli per analitzar quins factors poden augmentar els components bioactius en tomàquets i productes derivats».
El Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, que lidera la professora Rosa M. Lamuela, forma part de la Xarxa de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA) i de l’INSA. Aquest grup té una destacada trajectòria en projectes d’abast internacional relacionats amb la investigació de polifenols en els aliments, la seva biodisponibilitat i els efectes en la salut humana. En l’actualitat, l’equip investigador impulsa diverses línies de treball sobre estudis clínics i epidemiològics, sobre el resveratrol, el raïm, els vins i els residus arqueològics, així com sobre les fruites cítriques, el cacau, la xocolata, la cervesa i oli d’oliva, entre altres aliments habituals en la dieta humana.
Font: ECODiari