La biodiversitat i els cultius europeus estan amenaçats pels transgènics, fins i tot en països on se’n prohibeix el cultiu, com demostren diversos i recents estudis científics. Davant aquest perill real, les autoritats de l’Estat espanyol “han de promoure’n el seguiment i revocar les autoritzacions, tant de cultius comercials com d’assajos susceptibles de contaminar els camps”. Així ho exigeix una crida signada per un important grup d’organitzacions: Xarxa Llavors, ASAC, COAG, SEAE, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Plataforma Rural, Greenpeace, PALT.
Dos articles publicats recentment demostren fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat europea per la proliferació sense control de males herbes provinents d’organismes genèticament modificats. Això hauria d’alertar les autoritats espanyoles per promoure un seguiment de la contaminació i evitar que el problema arribi a una magnitud la reparació del qual requereixi costoses inversions.
Els articles demostren que l’establiment de nuclis de poblacions incontrolades de colza assilvestrada transgènica no només és un fenomen comú en els països on la colza transgènica es conrea de forma legal, com Canadà o els EUA, sinó que també ocorre de forma freqüent en països on aquest cultiu està estrictament prohibit, com Japó1 i Suïssa2 . En aquest últim país s’hi han detectat poblacions assilvestrades de colza resistents a herbicida a les rodalies de 58 de les 79 estacions de tren mostrejades. També s’ha demostrat analíticament que pel cap baix en 4 d’aquestes poblacions existien individus silvestres fora de control que portaven en el seu genoma ADN transgènic. Aquests estudis demostren la manca de credibilitat de les especulacions que afirmen que no és necessari fer un seguiment perquè el risc de contaminació per pol·len transgènic és mínim.
El perill de la contaminació genètica a l’Estat espanyol
Tot i que no està autoritzat el seu cultiu a Europa, excepte per a cultius experimentals,4 el vessament accidental de grans de colza transgènica durant el seu transport és especialment perillós a causa de la gran capacitat que tenen les espècies del gènereBrassica per creuar i donar descendents fèrtils (la colza pertany a l’espècie Brassica napus). A l’Estat espanyol la flora silvestre és rica en crucíferes dels gèneres Brassica i els seus parents pròxims. Especialment, a Galícia és comú el conreu de varietats tradicionals de napicol, que és la mateixa espècie que la colza.
Una altra espècie genèticament modificada per a la qual es realitzen assajos a l’Estat espanyol és la remolatxa sucrera. En aquest cas el perill de contaminació augmenta pel fet que és una planta el pol·len de la qual viatja per l’aire i aconsegueix grans distàncies. Encara que no és autòctona, hi ha poblacions assilvestrades de remolatxa a moltes zones peninsulars. L’últim cas d’aquest perill el tenim en les recents sol·licituds per part de Sesvanderhave NV i KWS saat AG per a l’avaluació en camp d’híbrids de remolatxa sucrera ( Beta vulgaris ) derivats de la transformació de l’esdeveniment H7-1 tolerant a l’herbicida glifosat. Els municipis per als quals s’han sol·licitat els assaigs són Magaz de Pisuerga (Palència); Toro (Zamora), Cigales, Tordesillas, Valladolid i Ventosa de la Cuesta (Valladolid); Villalazán (Zamora); Laguna de Negrillos (Lleó) i Pampliega i Palazuelos de Muno (Burgos). Les sol·licituds es troben en període de fer-hi comentaris i al·legacions al MAGRAMA.5
Més 115 mil ha de blat de moro transgènic plantat a Catalunya i a l’Aragó
El blat de moro també pateix un risc alt de contaminació, ja que posseeix una important biodiversitat local i també es conrea en sistemes de producció ecològics. Malgrat això, l’Estat espanyol és l’únic estat europeu que continua autoritzant la sembra comercial de blat de moro transgènic tot i els nombrosos i evidents casos de contaminació constatats a Catalunya i a l’Aragó.6 A principis d’octubre el MAGRAMA publicava les dades estimades de la superfície de blat de moro MON810 de 2012 i es comprova que han estat 116.306,00 hectàrees, el que suposa un increment de 18.980,88 hectàrees respecte a l’any anterior, per bé que segons el que ha denunciat per la Plataforma d’Andalusia Lliure de Transgènics (PALT)7 i Greenpeace8 les dades aportades difereixen bastant en relació amb les que publiquen les comunitats autònomes.
Un cas especialment preocupant és el que afecta Agrostis stolonifera , una gespa utilitzada en els camps de golf que s’ha convertit en un problema fora de control als EUA per la facilitat de dispersió del seu pol·len i per la seva alta capacitat d’encreuament amb espècies silvestres emparentades.9 A l’Estat espanyol la dispersió d’individus transgènics incontrolats d’aquesta planta podria causar estralls ja que A. stolonifera viu a gairebé a tot el territori peninsular i el seu pol·len pot contaminar les espècies naturals de la península Ibèrica com A. castellana , A. alpina , A. rupestris i A. nevadensis , endemisme que es localitza a l’Espai Natural de Sierra Nevada (Granada i Almeria, Andalusia), que a més de ser Parc Natural i Parc Nacional, està reconegut internacionalment com a Reserva de la Biosfera.
Altres conreus en què es coneixen alliberaments experimentals a l’Estat espanyol i susceptibles de contaminar les varietats locals o la biodiversitat silvestre són el tomàquet, l’alfals i els àlbers.
Malgrat els riscos anteriorment descrits, fins on se sap, a l’Estat espanyol no s’han fet públics resultats del seguiment del flux genètic de transgens, ni s’ha inclòs aquest important aspecte en els plans de seguiment preceptius de les varietats autoritzades per a la sembra. Per tot això, i per la gravetat i irreversibilitat d’aquesta amenaça per a la biodiversitat i per als cultius, les organitzacions esmentades sol·liciten al Govern espanyol la revocació cautelar de les autoritzacions, tant de cultius comercials com d’assajos amb varietats modificades genèticament, susceptibles de contaminar genèticament els camps de conreu.
Més informació: ECOdiari