Les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes o Darrers Dies, es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i s’estructuren al voltant d’una seqüència ritual que inclou l’arribada, el regnat, la mort i l’enterrament a la població d’un personatge anomenat Carnestoltes. El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d’altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d’excessos carnals i gastronòmics previs a l’arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.
En Carnestoltes és un ninot estrafolari que presideix la festa de Carnaval, juntament amb la seva Concubina. El personatge, que hom creu que és la reminiscència d’un déu perdut i que encarna tota la maldat i les males energies acumulades durant l’any no té una fesonomia definida prèviament, si no que cada any és diferent. Mentre que en algunes poblacions en Carnestoltes és encarnat per un home, en la majoria es construeix col·lectivament, els dies anteriors a Dijous Gras, moment en què arriba solemnement a la població. A partir d’aleshores el ninot presideix tots els balls i rues de disfresses i màscares, així com totes les sàtires i els àpats comunitaris que tenen lloc fins Dimecres de Cendra, moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera. Només se’n salva una part del seu cos, que és enterrada sota terra.
Moltes poblacions d’arreu del país celebren el Dimarts de Carnaval un multitudinari àpat col·lectiu a l’aire lliure. Cassoles, peroles i calderes gegants preparen arrossades, escudellades i xatonades populars, en una gran diada gastronòmica a la que tothom hi és convidat. El seu origen sembla que podria provenir del costum que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir, entre els seus vilatans, un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’Església. L’escudella és a la base de moltes d’aquestes diades gastronòmiques i en alguns casos ha donat el nom, Escudellada, a la festa. En d’altres poblacions, l’àpat s’anomena Ranxo o manlleva al nom al contingut de la menja: Arrossada, Sopa, Xatonada, o simplement, “Festa de la ” i el nom del seu principal ingredient.
El Ranxo
Ponts (la Noguera)
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l’últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d’altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.
Més informació: www.festacatalunya.cat
La Sopa
Verges (el Baix Empordà)
Hereva dels “àpats dels pobres” que repartien els senyors feudals, la Sopa de Verges és la tradició popular més important d’aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n’elaboren uns 900 litres que alimenten, aproximadament, a 2.500 comensals.
Més informació: www.festacatalunya.cat
Festa de l’Arròs
Bagà (el Berguedà)
Més de tres-cents quilos d’arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l’arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.
Arrossada
Albons (el Baix Empordà)
Un dels actes més destacats del Carnaval d’Albons, que també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política, és l’Arrossada, un gran àpat gastronòmic cuinat col·lectivament a foc lent el Dimarts de Carnaval i que reuneix bona part del poble al seu voltant.
Diada gastronòmica del Xarró
Tarragona (el Tarragonès)
La diada gastronòmica del Xarró -l’escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.
Més festes relacionades amb el Carnestoltes: www.festes.org