|
|
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El 27 de febrero 2010 se celebrará en París el “Salón Internacional de la Agricultura”, una cita anual del mundo de la agricultura europea en la que se muestran las últimas novedades y las tendencias más representativas. Los agricultores ecológicos franceses, aprovechando el evento, quieren advertir a los consumidores de la estrategia comercial de la potente industria agroalimentaria francesa: para ello han elaborado un comunicado que harán llegar a los responsables políticos en el que dibujan la auténtica realidad del sector de la agricultura ecológica.
En el comunicado, los agricultores ecológicos franceses denuncian que el sector se encuentra desbordado por los intereses comerciales y el marketing de los grandes centros de distribución.
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Dies 27 i 28 de febrer de 2010
La Fira de l’ embotit compta amb uns de 90 expositors relacionats amb l’embotit i altres productes alimentaris.
La Fira es fa al Passeig d’en Blay d’ Olot i compta amb una variada oferta d’activitats: degustacions gratuïtes d’embotit, caminada popular, botifarrada popular, actuacions castelleres i ball del Porc i del Xai”.
Font: Àrea de Promoció d´Olot
Publlicat a www.festacatalunya.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Una fira que ens vol transportar a l’època medieval de la ciutat per redescobrir els espais i els personatges del moment.
La Festa de la Llum, que se celebra entorn del 21 de febrer, rememora el misteri segons el qual, ara fa uns 500 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església del Carme. D’aquesta manera es resolia el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia de Manresa.
Aigua i llum són els símbols d’aquesta festa que, els darrers anys, s’ha renovat de manera impressionant amb l’organització de la Fira de l’Aixada. En aquesta festa, que se celebra el dissabte i diumenge a l’entorn del 21 de febrer, el barri antic de Manresa s’omple d’artesans, mestres d’antics oficis que fan demostracions de les seves arts, funambulistes, joglars i altres elements i atraccions del repertori medieval. Els carrers plens de bullici, ambientats i engalanats com si de nou ens trobessim en ple segle XIV, les olors i la música d’altre temps transporten el visitant al cor mateix d’una festa popular molt viva, plena d’activitats, per a nens i per a grans, i amb sorpreses constants.
Més informació: www.aixada.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  El 28 de febrer és la Festa de la Carxofa ampostina. L’últim dia de mes és també el primer de les jornades dedicades a la capital del Montsià a aquesta hortalissa que abracen tot un mes en què la carxofera és la reina del mambo gastronòmic.
Qui s’atansi al Pavelló Firal d’Amposta aquest proper 28 de febrer farà santament perquè podrà sumar-se a la Festa de la Carxofa en què hi haurà mercadet, passeigs en carruatge, música, etc. La concentració, que aplega uns 4.000 assistents, ofereix degustació de carxofa en tastets, però qui sigui de vida amb això no farà prou per refer energies. Cap problema, perquè a partir d’aquest dia i fins el 28 de març un seguit de restaurants ampostins se sumen a la festa amb menús de preu especial on aquest producte senyer i senyor dels conreus de la zona hi té presència estelar: parlem de 200.000 m2 de conreu i de 250.000 kg de producció anual. Seran les setenes Jornades Gastronòmiques de la Carxofa.
Sabut és que la carxofa representa la pedra de toc del sommelier perquè costa de maridar-la a la perfecció amb el vi, per aquella amargor tan delitosa però tan difícil d’acompanyar-la amb la beguda. És per això que la Gastroteca ha tingut curiositat per saber com ho havia resolt un dels restaurants que, durant les jornades, ofereix un menú on tots i cadascun dels plats inclou aquest producte d’ingredient. Es tracta de l’Estany, situat en el Delta mateix -costat per costat de la Casa de Fusta, que el dia de la Festa de la Carxofa fa jornada de portes obertes-. Té la paraula el seu director, Lluís Garcia: “Hi ha qui fa un plat amb carxofa i prou. Nosaltres, no. Nosaltres, tots. Des de les creps de carxofa de primer entrant fins les postres, mousse de carxofa amb mel de romer; en total són set plats, tots amb carxofa. Pel tema del vi hem acabat decidint proposant-ne un de blanc i un de negre i així el client escull i fora problemes, tots dos de la Terra Alta, i encara que, tal com dieu, amb la carxofa aquest tema sempre és delicat, jo crec que s’hi adiuran força bé”.
Publicat a la Gastroteca.
Més informació: www.festadelacarxofa.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Vinisud 2010 la feria internacional de vinos mediterráneos, es una feria de referencia dentro del sector del vino, y en ella se exponen todos los vinos de la zona Sur, así podemos encontrarnos con vinos de Francia, Italia, España, Grecia, etc .. . Esta feria se utilizará para dar a conocer estos vinos a compradores interesados del mundo entero, donde además podrán degustarlos y descubrir nuevas variantes.
Vinisud 2010, es una feria que tiene un claro perfil profesional, a la cual acudirán tanto, distribuidores, como bodegueros, mayoristas, hoteleros, etc … de todo el mundo, puesto que esta feria ha alcanzado una gran relevancia internacional, como demuestran sus números de la pasada edición del año 2008, a la cual acudieron 1800 expositores y más de 29.000 visitantes.
Vinisud 2010 se celebrará en las instalaciones del Parc des Expositions Montpellier, entre los próximos días 22 al 24 de febrero.
Más información: www.vinisud.com
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Quan els meus avis venien ous al Mercat Central de Sabadell, a fora, al voltant de la plaça, sempre hi havia les pageses. Anys més tard, quan els meus pares van seguir amb la parada, les pageses continuaven allà. Avui ja no hi són. I els meus pares tampoc venen al mercat.
I es que la crisi de la pagesia, del comerç local, dels mercats… no ve d’ara, ja fa anys que s’arrossega. I a les pageses se les ha fet fora de les places. Quants dels que hi havia aleshores encara queden? Molt pocs.
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes o Darrers Dies, es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i s’estructuren al voltant d’una seqüència ritual que inclou l’arribada, el regnat, la mort i l’enterrament a la població d’un personatge anomenat Carnestoltes. El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d’altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d’excessos carnals i gastronòmics previs a l’arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.
En Carnestoltes és un ninot estrafolari que presideix la festa de Carnaval, juntament amb la seva Concubina. El personatge, que hom creu que és la reminiscència d’un déu perdut i que encarna tota la maldat i les males energies acumulades durant l’any no té una fesonomia definida prèviament, si no que cada any és diferent. Mentre que en algunes poblacions en Carnestoltes és encarnat per un home, en la majoria es construeix col·lectivament, els dies anteriors a Dijous Gras, moment en què arriba solemnement a la població. A partir d’aleshores el ninot presideix tots els balls i rues de disfresses i màscares, així com totes les sàtires i els àpats comunitaris que tenen lloc fins Dimecres de Cendra, moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera. Només se’n salva una part del seu cos, que és enterrada sota terra.
Moltes poblacions d’arreu del país celebren el Dimarts de Carnaval un multitudinari àpat col·lectiu a l’aire lliure. Cassoles, peroles i calderes gegants preparen arrossades, escudellades i xatonades populars, en una gran diada gastronòmica a la que tothom hi és convidat. El seu origen sembla que podria provenir del costum que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir, entre els seus vilatans, un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’Església. L’escudella és a la base de moltes d’aquestes diades gastronòmiques i en alguns casos ha donat el nom, Escudellada, a la festa. En d’altres poblacions, l’àpat s’anomena Ranxo o manlleva al nom al contingut de la menja: Arrossada, Sopa, Xatonada, o simplement, “Festa de la ” i el nom del seu principal ingredient.
El Ranxo
Ponts (la Noguera)
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l’últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d’altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.
Més informació: www.festacatalunya.cat
La Sopa
Verges (el Baix Empordà)
Hereva dels “àpats dels pobres” que repartien els senyors feudals, la Sopa de Verges és la tradició popular més important d’aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n’elaboren uns 900 litres que alimenten, aproximadament, a 2.500 comensals.
Més informació: www.festacatalunya.cat
Festa de l’Arròs
Bagà (el Berguedà)
Més de tres-cents quilos d’arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l’arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.
Arrossada
Albons (el Baix Empordà)
Un dels actes més destacats del Carnaval d’Albons, que també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política, és l’Arrossada, un gran àpat gastronòmic cuinat col·lectivament a foc lent el Dimarts de Carnaval i que reuneix bona part del poble al seu voltant.
Diada gastronòmica del Xarró
Tarragona (el Tarragonès)
La diada gastronòmica del Xarró -l’escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.
Més festes relacionades amb el Carnestoltes: www.festes.org
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el ‘Dia de l’ou i el porc’ o ‘Dia de la truita’, és tradicionalment el primer dia de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l’aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, principalment.
Antigament, era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. El refranyer també fa referència a aquesta jornada amb refranys com ‘Per Dijous Llarder, botifarra menjaré’ o ‘Per Dijous Gras, botifarra fins al nas’.
A Tarragona i Reus, per exemple, demà al matí es faran tasts populars i degustacions de botifarra d’ou. A la capital del Baix Camp, a partir de les deu, les diverses xarcuteries dels mercats Central i Carrilet, tal i com mana la tradició, oferiran degustacions de botifarra d’ou a tothom. A les 11, a la Rambla Nova de Tarragona tindrà lloc un tast popular d’aquesta botifarra. Quilos i quilos de carn, centenars d’ous, metres i metres de budells i pebre carnestolenc. L’acte està organitzat pel Gremi de Cansaladers i Xarcuters de les comarques tarragonines i la Cansaladeria Bardolet.
Publicat a delCamp.cat
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El cap de setmana del 6 i 7 de febrer la Vall de Bianya celebra la Fira del Farro, una mena de farina de blat de moro molt arrelada al territori. La fira comptarà amb conferències sobre el farro, tastets de farro oferts pel col·lectiu de la Cuina Volcànica, sopar popular, actuacions musicals, activitats pels més menuts, sorteig d’un lot de productes de la Vall de Bianya, demostració del funcionament del molí fariner del Molí de la Boada i de les feines del camp, el II concurs mundial de llançament d’espiga de blat de moro, entre d’altres activitats.
Amb motiu d’aquesta fira, el dissabte abans es farà un acte de presentació amb un tastet d’escudella de galets de farro i espelta, a la plaça Mercat d’Olot, i del 25 de gener al 14 de febrer els membres del col·lectiu Cuina Volcànica oferiran un menú gastronòmic relacionat amb el farro per tal de promocionar-lo.
Publicat a la Gastroteca.
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Molins de Rei ha sabut mantenir viva la Fira de la Candelera des de fa més de 150 anys. L’agricultura és el fil conductor i l’origen d’aquesta festa que s’ha mantingut al llarg dels anys, i alhora ha anat incorporant diferents canvis i novetats, i ha sabut combinar tradició i modernitat, que són els dos elements que caracteritzen aquest esdeveniment firal. La Fira és, d’una banda l’exponent d’un bon nombre de sectors que abracen aspectes molt diversos de l’economia: planter i jardineria, maquinària agrícola i de jardineria, cavalls i bestiar, vins, alimentació, comercial i industrial, de l’automòbil, brocanters i col·leccionisme, artesania i encants, ecologia, arts; i, d’altra, és el marc on es desenvolupen diferents activitats socioculturals i lúdicofestives: el pregó amb què s’inicia l’esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, les presentacions de llibres, els castellers, les ballades de gegants, la botifarrada popular, activitats relacionades amb el mon del motor, etc.; completen el que la vila ofereix a molinencs i forans. Cal ressenyar també la participació dels més petits en la fira jove i de les entitats i associacions de la vila amb estands propis, així com les activitats relacionades amb el món del motor i el parc d’atraccions.
Els propers 6 i 7 de gener, Molins de Rei acull una de les tradicions més populars del nostre país, que avui és possible gràcies a l’esforç i a les iniciatives de tot un poble que el llarg de moltes generacions ha invertit en aquest projecte col.lectiu de projecció de la vila, d’obertura i acolliment.
Per aquests motius la Generalitat va distingir la Fira de la Candelera de Molins de Rei com a festa tradicional d’interès nacional l’any 2002. I així és com el primer dissabte i diumenge del mes de febrer la cita és obligada: Molins de Rei, la vila vuitcentenària, us espera a tots per a oferir-vos una de les mostres agrícoles, comercials, industrials, culturals i lúdiques més arrelades a la comarca del Baix Llobregat i al nostre país.
Més informació: www.molinsderei.cat/candelera
Font: www.festacatalunya.cat
|
|
