|
|
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El proper diumenge 7 de febrer, s’organitza la Xatonada Popular del Vendrell.
El xató és un plat típic del Garraf i del Penedès que té els seus orígens en la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi. Avui en dia podme gaudir de la ruta del xató, una iniciativa que permet fer un recorregut per les principals localitats en les qual es tradició elaborar aquest plat tradicional.
El xató es una amanida amb escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Aquesta amanida està condimentada amb una extarordinària salsa feta sempre, i aquest diuen que és la base del seu secret, amb ma de morter a partir d’ametlles, avellanes, nyores, alls, l’oli d’oliva verge, vinagre i una pinzellada de sal; també hi ha qui afegeix bitxo, pa fregit, ceba escalivada… El xató s’acostuma a servir acompanyat de molts tipus de menjars però sempre de costat amb els vins blancs i negres de la DO Penedès i els nou postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles.
S’organitzen Xatonades Populars als municipis integrants de la Ruta: Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sitges, Calafell, Canyelles, Sant Pere de Ribes i Cunit.
Per ampliar informació cal visitar: www.rutadelxato.com
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Mes deth Caviar. Així bateja el proper mes de març una campanya de turisme gastronòmic a terres araneses que és sorprenent per pionera: l’atractiu natural de la vall serà només el complement de l’escapada ja que el motiu principal consistirà en menjar un caviar excel•lent provinent de les piscifactories d’esturió de Les.
La campanya, que impulsa el Consell General de la Vall d’Aran i la seva àrea de Turisme amb la participació del Consell de Turisme de l’Ajuntament de Les, de la seva escola d’hostaleria i del Gremi d’Hostaleria de la Vall d’Aran, ofereix paquets de cap de setmana, amb allotmanent i esmorzar, i també estades d’un únic dia, però en tots dos casos el programa incorpora un àpat de categoria a algun dels restaurants que participen en la iniciativa i que oferiran dins el menú gastronòmic plats amb presència tant de caviar com de carn d’esturió. I l’escapada s’arrodoneix amb una visita a la factoria de Caviar Nacariï, de Les, i una altra a les Termes Baronia de la mateixa localitat.
Entre els cosmètics utilitzats en els tractaments de l’establiment termal, per cert, n’hi ha un d’aconseguit a partir de caviar. Un producte que els romans, que van aportar-nos la cultura termal, ja sabien de les seves virtuts no només nutritives sinó també curatives. Ric en omega-3 i en sabor, aquest peix ara pot semblar estrany tenir-lo aquí al Pirineu, al costat mateix de les fonts de la Garona, però en realitat sempre n’hi havia hagut als rius de la Península Ibèrica fins ben entrat el segle XX. L’esturió, per tant, no és pas cap foraster. Simplement, ha tornat a casa.
Publicat a la Gastroteca.
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  Els últims anys han proliferat a Catalunya les agrobotigues, comerços que s’associen a la venda directa d’un productor o d’una cooperativa, sobretot d’aliments de qualitat. Però la falta d’una definició clara sobre el model de comercial i d’una regulació d’aquests establiments ha obert un debat en què alguns es plantegen fins i tot donar-hi un altre nom.
Trobem agrobotigues en espais diversos i a tot el territori, per exemple en parcs agraris on, en sortir del restaurant gastronòmic, és habitual que es pugui comprar algun ingredient que s’ha servit en el menú, sigui oli, un fuet, sigui formatge o vi. També n’hi ha que, de fet, són economats. La proliferació d’aquests establiments a Catalunya els últims anys –i també l’apropiació indiscriminada que se n’ha fet del terme per les connotacions de venda sense intermediació que té– posen de manifest la falta d’una regulació i de la definició clara del model i dels productes que s’hi poden trobar. Avui en dia l’ús generalitzat de la denominació agrobotiga és legal perquè, qui ha intentat reservar-la, no ha pogut fer-ho donada la seva similitud amb “agrobotica”, registrat per una firma gallega que medica bestiar.
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  El diumenge 31 de gener Valls acollirà la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un marcat tipisme i bullícia. La jornada comptarà amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots, degustacions, a banda d’altres actes com l’exposició nacional canina, etc.
A Valls, ciutat d’origen de la calçotada, fa més de cent anys que fem calçotades. Des de finals del segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació, motiu pel qual Valls és coneguda com la capital del calçot. La calçotada, un àpat basat en el calçot, la seva salsa i els seus complements, mou cada temporada riuades de gent entre els mesos de novembre i abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i popular a casa nostra.
Aquest any el Concurs de Menjar Calçots compleix els 25 anys, un quart de segle, doncs, d’aquest popular concurs que ha batut rècords de popularitat i singularitat, amb una multitud d’espectadors any rere any.
Valls és terra de calçots. Des d’aquesta posició, la ciutat s’enorgulleix d’oferir, un any més, la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA. Tant els que ja coneixeu els trets de la menja com els que encara no n’heu fet la prova, si us acosteu a Valls el diumenge 31 de gener, haureu fet el primer pas per quedar-vos enganxats a aquesta tradició.
I recordeu: segons diu la tradició ancestral, una bona calçotada, una “calçotada amb àngel”, ha de tenir com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i, com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós. Veniu a Valls per la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, una de les festes típiques de Catalunya, i també durant tota la temporada calçotaire. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Sigueu, tots, benvinguts.
Més informació: www.cambravalls.com/Calçotada
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] La marca col·lectiva AC Fet a l’Alt Camp Producció Artesana s’ha reactivat, amb l’oferta de onze productors artesans de la comarca, com un distintiu de qualitat creat per promocionar productes de l’Alt Camp i que s’atorga a aquells productes de qualitat diferenciada d’acord amb un reglament específic. L’objectiu és plantar cara a la crisi amb productes de proximitat i qualitat. Una de les primeres accions ha estat l’edició d’un tríptic informatiu, que es repartirà per la Festa de la Calçotada d’aquest diumenge. També es podrà trobar en fires i altres espais promocionals i allotjaments turístics de la comarca. Se n’han editat 5.000 exemplars.
Els productes artesans que ofereix la marca col·lectiva són vins, cervesa, licors, cafè, salses, mel i pastisseria. Els integrants d’aquesta marca col·lectiva són: Cafès Lider, Vives Ambròs SL, Rosita, Fruits SP, Licors Eliseu Vilà, Josep M. Llorens Molnè Mel i productes derivats de les abelles, Pastisseria Santacana, Pastisseria Valls SL, Mas Vicenç SCP, Vinya Janine i Paño Fruits.
 L’Associació Catalana per a la Protecció i Promoció de Productes de l’Alt Camp es va fundar a finals dels noaranta, però els darrers anys havia estat inactiva. En els darrers mesos, a través de l’Àrea de Promoció i Desenvolupament local i diferents reunions amb productors artesans, s’ha reactivat l’associació, amb el conseller comarcal Josep Maria Coll, com a president. Coll ha afirmat que AC Fet a l’Alt Camp comença amb onze membres però que “està oberta a noves incorporacions”. “Volem promocionar els productes de la comarca i que la gent que ens visita en compri”, va declarar Coll.
La marca col·lectiva té com a finalitat la protecció i promoció de productes alimentaris produïts a la comarca de l’Alt Camp, per la qual cosa estableix objectius, programes i normes d’actuació i porta a terme totes les activitats necessàries per a la seva adequada comercialització i control de qualitat.
Publicat a www.altcamp.cat.
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ]  L’Ateneu Cambrilenc, en col·laboració amb l’Ajuntament de Cambrils, organitza el proper 24 de gener el primer mercat agroecològic, coincidint amb la celebració de Sant Antoni i els Tres Tombs. Al Mercat, que tindrà lloc entre les deu del matí i les sis de la tarda a la Plaça Espanya, es podrà trobar tot tipus de productes conreats de manera ecològica, així com productes d’artesania popular fets a mà.
Aquest mercat agroecològic, però, pretén anar més enllà d’una exposició de compra i venda. Amb la col·laboració entre l’Ateneu i el consistori s’ha volgut conscienciar a la població de la importància de fer una agricultura sostenible i natural, dignificant la terra i donant valor al paisatge rural. Per això, la jornada va acompanyada per dues conferències prèvies, una celebrada ahir, 21 de gener, i l’altra avui, dia 22. Les conferències es celebren al Centre Cultural i Ocupacional de la ciutat. La primera xerrada ha anat a càrrec de l’Associació Agroecològica Gent del Camp i la segona, per la Xarxa Solc.
L’associació Ateneu Cambrilenc ha estat creada recentment amb la col·laboració del Departament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cambrils i pel Pla de Barris de Millora Integral del Nucli Antic.
Publicat a delCamp.cat.
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] 
Oliveres Trobades és una experiència de conservació de la diversitat agrària impulsada per Slow Food Terres de Lleida. Amb ella, volem reivindicar un patrimoni tan oblidat com fonamental: les varietats tradicionals, els seus sabors i les seves saludables propietats.
L’any 2009, hem obtingut oli procedent d’oliveres centenàries i de varietats en perill d’extinció de la comarca de la Noguera. Es tracta de dos olis monovarietals de gran qualitat extrets de les olives rogeta i sarruda, autòctones de les serres del Montsec.
Per aconseguir-los, hem realitzat un procés de prospecció en les viles de la comarca, trobant-nos amb la seva gent i visitant feixes i costers. De les varietats localitzades, n’hem extret mostres; les hem tastat; i, l’any següent, amb un escamot de voluntaris armats amb rasquetes i borrasses, hem conquerit el fruit i l’hem dut al molí per fer-ne suc d’oliva.
Oliveres Trobades és el resultat d’una llarga història d’agermanament entre natura i humanitat, del treball de moltes generacions pageses i de la il·lusió dels voluntaris i col·laboradors d’aquest projecte. Tan sols una mostra dels potencials alimentaris, socials i econòmics que tenim al territori i que cal defensar com a veritables baluards.
Més informació: www.oliverestrobades.com
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] 
Del 29 al 31 de gener del 2010 se celebrarà a les Borges Blanques la 13a edició de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i 47a Fira de les Garrigues.
La Fira preveu superar els 60.000 visitants comptabilitzats en la passada edició i consolidar l’aposta per la gastronomia i la qualitat alimentària amb l’objectiu de fer de les Borges Blanques la capital de l’oli d’oliva verge de Catalunya. La fira tindrà 5.500 metres quadrats, reunirà més de cent expositors i acollirà 30 cooperatives i molins productors d’oli verge.
El sector aporta a la comarca de les Garrigues una facturació anual de 18 milions d’euros, amb una producció de 32 milions de quilos d’oliva, 6,5 milions de quilos d’oli i un total de 43.000 hectàrees cultivades.
Més informació: www.firaoli.com
Blog: http://firaoli.blogspot.com
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] Fins a 75 escoles catalanes rebran material pedagògic del Departament d’Educació per poder ensenyar als alumnes què són els productes ecològics i quines beneficis en podem obtenir en l’alimentació. Es tracta d’una iniciativa contemplada dins un pla interdepartamental.
[ Llegir més ]
[ Traduire en français ] [ Traducir al español ] [ Translate to English ] [ Ins Deutsche übersetzen ] El proper dimecres 20 de gener la Sala Jaume Magre de Lleida acollirà la jornada tècnica “Recuperació de varietats agrícoles tradicionals a l’Horta de Lleida”. La jornada tindrà tres ponències principals: “Les varietats locals: un tresor que no es pot perdre (Catalunya Central)” per part de Esporus-Associació ERA; “Aliments amb identitat pròpia (La Noguera)” a càrrec de Slow Food Lleida, i la presentació del projecte “Recuperació de varietats de l’Horta de Lleida amb els voluntaris sèniors” per part de l’Ajuntament de Lleida. A més a més hi haurà una mostra fotogràfica de varietats tradicionals, que són aquelles típiques d’una determinada zona que han estat conreades pels pagesos al llarg del temps.
|
|
