Imprescindible per a l’organisme, la sal té múltiples utilitats i ha estat, al llarg de la història, moneda de canvi, objecte d’impostos i l’origen de revoltes.
La sal s’obté bàsicament de dues formes: com a precipitat d’aigua de mar en el que es coneix com a salines i a partir de l’explotació de jaciments, d’on s’extreu la sal gemma. La més apreciada en alimentació, perquè és menys amargant, és la que s’obté de les salines. També és la que té una extracció i un transport més barats.
Al mercat es poden trobar comercialitzats diferents tipus de sal, que resulten d’afegir o suprimir algun component a la sal comuna. Així, la sal de règim, destinada als malalts que no poden ingerir sodi, són sals càlciques, potàssiques, magnèsiques o d’aminoàcids amb petites proporcions d’espècies afegides per disfressar el gust lleugerament metàl·lic que té.
Les sals especials són sals a les quals se’ls ha afegit algún oligoelement, de vegades per corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats. La sal iodada, a la qual se li afegeix iode, i la sal fluorada (fluor) són les més utilitzades.
La muntanya de sal de Cardona
A la vila de Cardona trobem el projecte turístic Muntanya de Sal, inclòs en una de les rutes de la sal més importants de Catalunya. Per contrarestar la crisi que va suposar el tancament de la mina Nieves –una de les mines de sals potàssiques més importants d’Europa fins l’any 1990, explotades durant més de setanta anys i de la qual es van extreure més de 37 milions de tones de mineral–, es va crear una activitat turística que consisteix en la visita de les antigues instal·lacions, dues exposicions on s’explica l’origen, la importància i les utilitats de la sal i una visita guiada a l’interior de la muntanya de sal, les galeries on fins fa poc encara s’extreia.
Les salines de Cardona ja s’explotaven en temps de l’Imperi Romà, com ho constata la referència més antiga trobada, que data del segle II dC. Una explotació que es va fer a cel obert fins a finals del segle XIX, pel sistema d’esglaons. A partir d’aleshores, la tècnica va permetre excavar pous, instal·lar muntacàrregues i obrir galeries interiors, iniciant d’aquesta manera l’explotació subterrània. L’any 1994, l’empresa Ercros va obrir una nova mina, Les Salines, per a l’extracció de sal gemma. Entre aquesta i la sal sòdica que s’obté a partir de la sal d’escombrera (el rebuig de l’explotació de sal potàssica), la producció actual de sal industrial a Cardona és superior a les 500.000 tones anuals. La sal sòdica es fa servir en els processos electrolítics per a la producció de clor i sosa i la sal gemma es destina a la fabricació de pinsos, la indústria pelletera i el desglaç de carreteres. Més de la meitat de la sal gemma de Cardona s’exporta, principalment a França, Andorra i Itàlia.
Més informació: www.salcardona.com
Contingut publicat a lafura.cat.