La ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta d’aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d’Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.
Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que es quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.[1]
La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on és pràcticament la “beguda nacional”, les variants sobre l’anterior son:
- Les nous verdes només s’esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d’aiguardent.
- El temps de maduració ha de ser de 40 dies a sol i serena.
- Pel que fa a les herbes, depèn molt de cada u, en general però és fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
- També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Denominació Geogràfica.
Contingut publicat a la Wiquipèdia.