Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l’hivern. Les referències perduren durant els segles XIX i XX. Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l’exportació d’aquest producte a França.
A Llavaneres es conrea l’anomenat pèsol garrofal, la presència d’una varietat del qual en els camps de garrofals es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor. Es sembra cap al mes d’octubre en terrenys silicis i arenosos. La llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s’allarga durant un o dos mesos.
Contingut publicat a www.gastroteca.cat.